dilluns 11 de desembre de 2017

Antoni Pérez Moya (1884-1964)

El primer director de la Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona (1940-1949). Músic, compositor i director coral nascut a València el 13 de juny de 1884. A partir dels cinc anys ja va residir a Barcelona amb la seva família. Als onze ingressà a l’escolania de la Mercè de la qual en seria mestre així com organista de la Basílica.

Va dirigir la Schola Cantorum de Sant Miquel i un cor de reclusos preventius a la Presó Cel·lular de Barcelona, entre els quals hi havia “El Noi del Sucre”. Des de l’any 1920 i fins que va desaparèixer el cor, Pérez Moya dirigí el prestigiós Orfeó Montserrat de Gràcia, nascut en el si del Centre Moral. Pérez Moya va dirigir, també, l’Orfeó de Sants, va harmonitzar gran nombre de melodies populars catalanes i composà cançons originals, sardanes i una àmplia producció de música religiosa. Va morir el dia de Sant Medir de 1964.


Ernest Cervera i Astor (1896-1972)

Fou el segon director de la Schola de l'any 1949 fins el 1965. També fou sots-director de l'Orfeó Gracienc entre els anys 1917 i 1922. Fou un dels fundadors de l'Associació Íntima de Concerts de la qual en fou també secretari i de la Revista Catalana de Música. A la seva estada a Santiago de Cuba creà l'Orfeó Català, fundà i dirigí el Conservatori Cervera i fou director de l'Orquestra Simfònica. L'any 1931 tornà a Barcelona i es dedicà a l'ensenyament musical a vàries institucions i al Conservatori del Liceu.

És autor de música vocal, per a piano i per a cobla i d'harmonitzacions de peces tradicionals. La seva darrera composició va ser la cantata infantil En Pere sense por que li fou encarregada pel SCIC per a la seva VI Trobada de Corals Infantils. Se li coneixen dues sardanes, Agredolça i La Nit, i entre el seu ampli catàleg d'harmonitzacions corals podem trobar peces tant conegudes com El Noi de la Mare, Nit de Vetlla o el Fum, fum, fum.


Jeroni-Miquel Alsina i Bes
(1937-2007)

Fou el sotsdirector de l’Schola en l’època del mestre Cervera i més endavant, degut l’avançada edat del mestre, n’assumí la direcció fins l’any 1967. Nascut a Barcelona el 21 de desembre de 1937, l’afició per la música li arribà de ben petit, tot i l’absència de músics a la seva família. Als 8 anys inicià els estudis de musicals a l’Escola de Música de Barcelona (actual Conservatori Municipal de Barcelona), d’amagat dels seus pares.

Va seguir amb els estudis de música gràcies a les beques que les seves bones qualificacions li van aconseguir. Als 13 anys va ser notícia a la premsa de l’època com a brillant alumne de música. Els seus instruments foren el piano i el violoncel. Va tenir alumnes particulars de música des dels 14 anys. En aquesta època va poder assistir amb el seu gran amic violoncel·lista Pere Busquets a les classes magistrals que el mestre Pau Casals impartia a Prada de Conflent. Fou professor de música a l’Institut Ausiàs Marc. Als 21 anys va opositar i guanyà la catedra de música al nou Conservatori de Música d’Ourense.

Com a director de coral també va dirigir la Societat Coral La Floresta, a la dècada dels anys 60, i com a director d’orquestra dirigí l’Orquestra de Cambra Don Bosco (del Círculo Don Bosco dels Salesians) entre els anys 1956-1960, i l’Orquestra de Cambra Pro-Art de Barcelona a la dècada dels 80.

Home polifacètic, cursà també estudis universitaris de Matemàtiques, Química i Magisteri. L’any 1968, després d’anys de docència particular i en diverses acadèmies i escoles, va crear la seva pròpia escola: les Escoles Mogli, d’on fou el director durant 20 anys, fins la seva jubilació. Morí el 21 de febrer de 2007, als 69 anys d’edat, després de lluitar 6 anys i mig contra el càncer. Jeroni-Miquel Alsina i Bes ha estat sempre un gran melòman i la música l’ha acompanyat tota la seva vida, tant professionalment com en la seva vida privada.


Francesc Bonastre i Bertran (1944-2017)

Fou el quart director de la Schola entre els anys 1967-1972. Format musicalment amb Francesc Tàpies. Doctor en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre les verbetes (trops de música litúrgica medieval) dirigida per Martí de Riquer, que aconseguí el 1970 el I Premi Extraordinari. Entre 1969-1972, s'especialitza en musicologia barroca a l'Institut Espanyol de Musicologia del CSIC, amb Miquel Querol. Obté el Premi Nacional de Musicologia el 1976 (Ministeri d'Educació i Ciència).

Autor de prop de cent cinquanta publicacions científiques sobre musicologia, publicades a diverses revistes nacionals i internacionals; cal destacar les edicions crítiques dels dos oratoris més antics de la península i la de la primera òpera espanyola conservada (Celos, aun del aire matan, text de Pedro Calderón de la Barca i música de Juan Hidalgo). Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia el 1973; Director –at large de la International Musicological Society entre 1992-1997.Catedràtic de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l'Institut de Musicologia “Josep Ricart i Matas”, on creà la revista Recerca Musicològica, la col·lecció Quaderns de Música Històrica Catalana, i ha organitzat trenta tres simposis i congressos internacionals. Membre Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona), de la qual és President de la Secció de Música, i Corresponent de la de San Fernando (Madrid).

Amb la nostra entitat feu l'estrena de la Passió segons Sant Lluc de G. Telemann el 1970. Fundà i dirigí el cor Gaudium Musicae (1975-1985), dedicat a la interpretació del repertori barroc hispànic. Dirigeix el grup Mapa Harmonico (música hispànica del barroc, amb especial atenció al barroc català).

És autor de més d'una cinquantena de composicions, entre elles: Suite Montblanquina (1963), Joglaresques (1967), Homenatge a Lola Anglada (1984), Creixell, mar blava (1994), el cicle de cançons Amoroses (1998), Cantata de Nadal (2002), Galeria d'impressions (sobre l'obra pictòrica de Martínez Lozano,2003), les cantates: Glosas del peregrino (sobre el Llibre Vermell de Montserrat, 2004), i El túmulo de Altisidora (text de Miguel de Cervantes, cap.LXIX del Quixot, 2005)...


Carles Gumí i Prat (1963)

És l’actual director de la Schola Cantorum des de l’any 2002, data de la refundació. Cursa estudis superiors de Composició i Instrumentació amb Carles Guinovart al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. S’inicia en la direcció a través dels cursos organitzats per la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) amb els mestres Pierre Cao, Alberto Grau i Lluís Vila, entre altres. Posteriorment, obté el Titol Superior en Direcció d’Orquestra amb Salvador Brotons a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

La seva tasca creativa queda reflectida en una quantitat important d’obres estrenades a dins i fora de Catalunya i en diverses obres publicades i enregistrades. Així mateix, les seves composicions han estat guardonades en diferents ocasions: 5è. Premi de Cançons de Muntanya "Elisard Sala" (1985), 2on., 4rt., 9è. i 10è. Concurs de Joves Compositors de l'Institut Català de Serveis a la Joventut de la Generalitat de Catalunya (1986, 1988, 1993 i 1994), finalista Premi Sardanes SGAE 1995 i Premis Catalunya de Composició Coral 1996. Habitualment forma part del jurat del Festival Internacional de Música de Cantonigròs i durant deu anys ha format part de l'equip tècnic de la Delegació del Barcelonès de la FCEC.

Ha dirigit la Coral de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona des de la seva fundació l’any 1985 fins al 1991 en que assumeix la direcció del Cor de la Universitat de Barcelona fins al 2002. Durant aquest període, el Cor de la UB realitza nombroses actuacions a dins i fora de Catalunya, enregistra actuacions per a la televisió i la ràdio i es consolida com a formació coral.

Entre les formacions que ha dirigit cal esmentar: la Banda de la Unió Musical del Bages, l'Orquestra Filharmonia Hekàteros, l’Orquestra del Conservatori Superior de Música del Liceu, l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (ONCA), la Jove Orquestra de la Ràdio Televisió d’Austràlia (SBS Youth Orchestra) i l'Orquestra Simfònica Ciutat d'Eivissa (OSCE).

Actualment és director assistent de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) i és el director musical i cofundador de l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB). Amb aquesta formació, que manté una programació estable dins el Cicle de Música a la Universitat de Barcelona, ha actuat diverses vegades a la sala Simfònica de l'Auditori de Barcelona i a l'Auditori de Saragossa.

 


© 2017 SCUB - Optimitzat per una resoluciķ 1024 x 768