Las cañas i El fuego

«El fuego» i «Las Cañas»

09/05/2024

El projecte principal del curs 2023-24 de la Schola Cantorum es basa en dues obres descriptives: l’ensalada El fuego de Mateu Flecha “el Vell” i el madrigal Las Cañas de Joan Brudieu. Amb la col·laboració de dos percussionistes abordarem la interpretació d’aquestes dues obres que escenifiquen la contraposició de dos conceptes.

D’una banda, a l’ensalada El fuego, aquest element és la representació del mal que devora el món. Aquest incendi que s’estén sense aturador serà redimit per la vinguda de Jesús que representa l’aigua que apagarà l’esca del pecat amb el penediment. Les ensalades, un gènere en el que Flecha sobresurt com a creador, són un tipus de composicions fetes a base d’una barreja de cançons (d’aquí el nom), algunes populars i conegudes, enllaçades per altres textos musicals que serveixen de nexe d’unió, amb varietat d’idiomes, de versos, metres i ritmes diferents. Sempre tenen un fons moralitzador i acostumen a acabar amb una frase en llatí. El fuego acaba amb la cita «Qui biberit ex hac aqua, non sitiet in aeternum» (Qui begui d’aquesta aigua mai més tindrà set) amb clara referència a l’Evangeli segons Sant Joan, 4, 13-14.

A Las Cañas, la pugna entre el que és majestuós (el seny, la prudència i la força) i el que és amorós (la joia, el favor i el delit) es presenta com una metàfora encarnada en el joc de les canyes. Entre els diferents jocs que genèricament es classificaven com a torneigs, el de les canyes consistia en dos equips de genets que s’empaitaven atacant-se i tirant-se canyes com si fossin llances. Els cavallers es defensaven amb un escut ovalat (l’adarga) que els servia per desviar les fletxes. Aquest escut es subjectava amb el braça esquerre i duia la divisa o els colors del cavaller. El cavaller quedava eliminat si era tocat per una canya o queia del cavall. Els musulmans, que n’eren uns experts, són el que van estendre aquest joc i hi ha narracions en les que es parla de la participació de més d’un centenar de cavallers a la vegada.

El programa és completarà amb altres peces descriptives a cappella

Programa

Alma real, digníssima d’impero – O. di LASSO (1532-1594)

Ben veggio io di lontano – O. di LASSO (1532-1594)

Matona mia cara – O. di LASSO (1532-1594)

El fuego – M. FLECHA “El Vell” (1481-1553)

Las Cañas – J. BRUDIEU (1520-1591)

Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis
Eloi Gomà i Albert López, percussió
Direcció: Carles Gumí